Llibres

chopin
Dins del cor de Chopin (2020)

Przepraszam, nie mówie po polsku és la frase que utilitza més sovint el personatge  que obre i tanca Dins del cor de Chopin. Vol dir: “Ho sento, no parlo polonès”. L’escriptora Mònica Batet condueix el lector per aquest país de gent acollidora, sentimental i ferida per la Història i li presenta el poeta que no vol fer el joc al sistema, els nens que veuen com una nit de desembre un seguit de tancs travessen Varsòvia, les famílies que per Nadal posen un plat de més a taula o els pianistes que competeixen per guanyar el concurs Frederic Chopin. Els relats de Mònica Batet ens condueixen, des d’un altre lloc i des d’un altre temps, al cor de nosaltres mateixos.

nouilles
Nou illes al nord (2019)

Puc explicar una història que no em pertany? De què puc parlar i què em puc estalviar? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan els sis narradors d’aquesta història, que ens parla d’un passat que potser no ho és tant, d’unes illes que tot i ser properes semblen les més llunyanes del món, d’uns arbres exòtics que floreixen inexplicablement durant les nits blanques en un únic poble de l’illa d’Skogen, del ferri que els seus habitants agafen els diumenges d’estiu per passar el dia al continent, de com sovint gosem opinar sobre el que desconeixem…

Però, més enllà del paisatge nòrdic lluminós, aquestes veus ens expliquen com, per un seguit de casualitats, una mestra amb una cicatriu, un viatger professional, un negociador d’arbres i un home estranger d’origen incert coincideixen sota aquests arbres i teixeixen aquesta història que és, en definitiva, una història d’amor.

Enllaç

cafe
Cafè Berlevag (2016)

La Sarah, la filla d’un cantant conegut mundialment i que continua recordant el que va passar un vespre de la seva infantesa mentre jugava amb els seus germans a la sala dels sofàs; l’Alice, una cantant que porta un temps intentant escriure la lletra d’una cançó i que un dia rep la trucada d’un home amb qui porta deu anys sense veure’s, i la Jane, una noia que treballa de guia en un museu i que té una veïna polonesa a qui agrada fer llistes; són les protagonistes d’aquesta història. Una història que parla de l’amor perdut, del passat, de les expectatives, del que succeeix després d’un retrobament en un cafè del Village anomenat Berlevag i de com una cançó pot unir amb fils invisibles la vida de persones que mai no es coneixeran.

Enllaç

neu
Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres (2015)

Una noia jove és deixada a casa de l’avi patern perquè els seus pares han de fugir per raons polítiques d’un país àrtic que pateix un fenomen climatològic anomenat la Gran Nevada. El destí dels pares fugitius és París.

Amb el temps, la noia anirà entenent aquella fugida precipitada i la vinculació del seu pare amb «No Pensem Com Vosaltres», un moviment polític i literari que alimenta la resistència al règim dictatorial i el pensament de les generacions noves.

Aquella noia jove, delerosa de viatjar a París per reunir-se amb els seus pares, descobrirà tot un seguit d’atrocitats en el seu país àrtic i tindrà un únic consol per a la seva ànima: la gesta memorable dels exploradors Roald Amundsen i Robert Falcon Scott, la valentia dels quals serà el seu refugi durant la Gran Nevada de l’opressió.

Enllaç

noetmiriselriu
No et miris el Riu (2012)

En una ciutat de l’Europa central banyada per un riu cabalós tenen lloc uns fets estranys, relacionats amb un suposat estat hipnòtic provocat per la contemplació del Riu, que condueixen a un seguit de comportaments irracionals en les persones, que fins i tot poden concloure en el suïcidi.

Alguns membres de la comunitat, alertats pel fenomen i per la tragèdia dels ofegaments, comencen a investigar quina pot ser la causa d’aquesta anomalia psicològica que afecta unes determinades famílies de la població.

Martina, una noia que pateix un fort isolament, Vera, una jove nedadora obsessionada pel triomf, i Konrád Weszler, un professor universitari afectat pel fenomen dels ofegats a partir d’una desgràcia familiar, són els eixos narratius de No et miris el Riu, una gran novel·la de misteri que ens embolcalla amb una literatura exquisida i ens atrau amb unes incerteses que ens poden resultar tan torbadores com pròximes.

Enllaç

habitacio grisa
L’habitació grisa (2006)

Hi ha un poble anomenat Mir i en aquest poble, des de fa anys, hi ha una llibreria. Hi ha dos homes que llegeixen tres hores al dia. Hi ha una nena a qui agrada la pluja i una altra a qui no agrada tocar el piano. Hi ha una habitació on hi ha unes botes d’aigua, una maleta i un rellotge aturat. Hi ha un home que escriu poemes per allunyar-se de tot i una dona que quan els llegeix vol saber de quin color té els ulls. Hi ha un llibre que porta el nom d’aquesta dona i unes parets grises que amaguen molts secrets.

Enllaç